RESSONS DE L’IEO E D’ENDACÒM OCT n° 2

Mot del president

Aqueste mes d’octobre se duèrp e se clava per dos eveniments màgers per l’occitan. Fòrça diferents, cadun encarna pasmens un aspecte de çò qu’es l’accion occitana e lo trabalh per la reconeissença de la nòstra lenga.
Lo 3 d’octobre, l’Acadèmia aranesa dera lengua occitana inaugura una sedença a Barcelona dins los majestuoses locals de l’Institut d’Estudis Catalans. Coma membre de las doas acadèmias mas tanben
coma president de l’IEO, i donarai una petita conferéncia que presentarà lo projècte e lo trabalh de l’IEO e afortirà los ligams e las collaboracions amb la val d’Aran e amb Catalonha.

Los 25 e 26 d’octobre, a Vilafranca de Roergue, se debanarà una manifestacion batejada “Carrièras occitanas”. Del costat de l’IEO, podèm pas que nos regaudir de veire una crida espelir en favor de la
nòstra lenga e li podèm pas que desirar lo succès que s’amerita e una participacion a la nautor de l’enjòc. Es important que pòsca capitar ben.

Cal ajustar que, mentretant, a Baiona, l’IEO serà tanben present lo 25 d’octobre per l’amassada generala del collectiu “Pour que vivent nos langues” que se deuriá, a l’escasença, transformar en associacion amb los meteisses objectius de pesar dins lo debat public per la proteccion e la promocion de las lengas minorizadas de l’estat francés.

Institucionalament a Barcelona, per carrièras a Vilafranca de Roergue, amb las autras lengas a Baiona, l’objectiu es sempre lo meteis: donar tota sa visibilitat a nòstras lenga e cultura. Dins una amira vesina, avancem que se debanarà, lo 15 de novembre a Niça, lo Fòrum d’Òc 2025 sus lo tèma del ròtle de las regions dins l’aparament de la lenga. L’IEO Federal es convidat a i participar çò que considèri coma una reconeissença e un onor.

Per çò qu’es de l’IEO, sabètz que lancèrem en agost passat una consulta de totas las seccions regionalas, departamentalas e localas del malhum. La consulta se clavarà lo 12 d’octobre: demòra, ara per ara, pauc de temps per i respondre e esperam reculhir çò mai de responsas possible que seriá la pròva de l’interès e del sosten portats a la nòstra accion e nos serviriá per conéisser mai finament las iniciativas de terren. A l’ora que publicam aquestes Ressons mancan encara pro de responsas: comptam sus las seccions per oblidar pas de respondre.

En parlant de las seccions, importanta es la conferéncia que se debanèt lo 15 de setembre passat e que ne trobaretz un compte rendu sintetic de la man del secretari federal. Bèl primièr, vòli mercejar los promotors e organizators d’aquesta conferéncia d’auton que permetèron que se parlès d’un tèma mai que fondamental:
la plaça dels joves dins las activitats de l’IEO. L’enjòc es enòrme que, sense aquò, quina transmission podèm esperar per la nòstra lenga e, doncas, quina subrevida ?

Seriá de desirar, segon ieu, que los escambis realizats e las experiéncias presentadas se poguèsson espandir dins mai d’una seccion per elaborar un vertadièr programa estructurat en relacion amb la joventut. Segurament que se poiriá parlar de “las joventuts” ja que, al mieu vejaire, son causas diferentas se parlam de joves de 10-15 ans e joves de 15-20/25 ans. Es una question que, me pensi, nos caldrà abordar prioritàriament e qu’es pas brica desligada del programa que ne parlarai mai tard a l’entorn de la transmission e socializacion.

Tanben, voldriái insistir per que las seccions poguèsson participar fòrça mai nombrosas als escambis de la conferéncia mas tanben per que poguèsson metre en òbra d’accions transversalas entre elas es a dire “inter-seccions”. Aquela “interseccionalitat”, valent a dire far de l’IEO una “inter-seccion”, me sembla un ais de seguir que poiriá permetre de donar mai de sens a çò que poiriá aparéisser, vist de luènh o a primièra vista, coma una escampilhament de las iniciativas, e, ansin, afortir una panoccitanitat necessària, LA necessària panoccitanitat que volèm promòure.

Demest lo trabalh en cors, senhali que son a mand de sortir, per la fin de l’annada, dos libres de la colleccion “Flor envèrsa”, çò son doas traduccions en occitan, una de l’italian de la Renaissença, l’autra de l’anglés victorian. Una soscripcion serà aviada dins los primièrs jorns d’octobre que ne seretz assabentats.

Tenguèrem un conselh d’administracion lo 20 de setembre passat, lo primièr dempuèi l’eleccion del novèl burèu lo 27 de mai passat. Remembri que, estatutàriament, cal que lo conselh d’administracion se recampe dos còps per an mas que mon engatjament èra de l’acampar un pauc mai. Entre lo 27 de mai e lo 20 de setembre, nos acampèrem onze còps amb los membres del burèu, rescontrèrem diferents partenaris e trabalhèrem a un plan d’accions que lo conselh d’administracion validèt e que, ara, nos cal metre en plaça. L’òbra es granda e, se planhèm pas lo nòstre temps, la nòstra energia e lo nòstre engatjament de cada jorn, podèm pas far de miracles amb las ressorsas qu’avèm o, puslèu, las ressorsas que nos fan fraita.

Dit tot aquò, es pas lo lòc, aicí, d’o desvolopar tot que nos mancariá la plaça. Los aderents recebràn los comptes renduts dels conselhs d’administracion passats çò que permetrà a cadun de s’assabentar e se far una idèa sus lo trabalh en cors. Mas, pòdi anonciar, entre autras causas, la decision d’emplegar un
coordinator per lo trabalh del burèu federal per unas 10 oras per setmana, la mesa al punt d’un dispositiu per l’activitat d’edicions, o encara la plaça que volèm donar a l’oralitat e la transmission d’una lenga qualitadosa. Aquò rejunh en partida çò que disiái, adès, de l’accion cap a la joventut que nos i cal donar los mejans de la reconquista lingüistica. Tanben, coma o poiretz legir dins las paginas seguentas, volèm promòure los rescontres e escambis entre creators. Tantas accions que i voldriam implicar las sòcias e los sòcis.

Aquestes Ressons son dubèrts a totes, seccions e aderents. Es atal que trobaretz la reaccion d’una sòcia que nos arribèt après paréisser lo primièr numèro. Es important, per nosautres, aquela mena de retorns. En mai, pensam que, dins l’idèa qu’ai exprimida d’inter-seccions, seriá interessant que, dins los numèros que venon, presentèssem las seccions - e lors iniciativas -, quora l’una, quora l’autra. Ne tornarem a parlar lèu, espèri.

En tot cas, sapiatz que nos i volèm téner. Lo trabalh manca pas, comptam sus totes vosautres per perseguir, amb nosautres, l’òbra comuna, e i participar. E subretot, subretot, desbrembetz pas que, coma disiá un jorn la cantaira aranesa Lúcia Mas, “es lengües morissen quan les deisham de costat”. La nòstra, nos la cal pas daissar de costat, es la nòstra suprèma e exigenta responsabilitat: abandonarem ni la nòstra responsabilitat, ni la nòstra exigéncia.

Patrici Pojada