Sètz aicí : Acuèlh > La lenga occitana > Occitan o patoés, quina diferéncia ?

Occitan o patoés, quina diferéncia ?

Sonam sovent l’occitan "patoés". Es en realitat un terme pejoratiu. D’efièch, d’unes diccionaris definisson aqueste terme coramente utilizat per parlar de l’occitan coma una "lenga paura, rustica, o quitament vulgara". Pasmens aquesta lenga es uèi ensenhada fins a l’universitat e foguèt cantada pels trobadors per Euròpa tota. L’occitan es parlat e reconegut oficialament en Catalonha en Espanha e dins lo Piemont en Itàlia.

Occitan o patoés, quina diferéncia ?
 

Aquestas expressions son d’origina occitana. Vesètz plan qu’en coneissètz qualques mots !

 

Bidasse Vidassa : mala vida (vida + sufix
augmentatiu e pejoratiu). Lo mot aparéis a l’entorn de 1914.
Per contorneja la censura, los soldats escriguèretz que
tot anèt plan e que Bidasse los quitèt pas.

Bouffer Bofar, bufar : a cause del conflament de las gautas de lo que se galavardeja.

Cramer Cremar / cramar : l’introduccion d’aqueste mot
dins los diccionaris de lengas francesa es relativament recenta.

Ensuqué Ensucar : picar qualqu’un sus lo som del cap e, per extension, abestir.

Fada Fadat : fòl. Literalament, encantat, possedit per las fadas. Es sobre tot un pèc un bricon sacrat... Lo qualificatiu es un pòc simpatic.

Mèfi ! : mot francés, provençalisat à Marselha, devengut
internacional.

Panade : misèria. Derivat de panada, una sopa amb pan e uòus, un platat de paure.

Pétanque Petanca. Ven de l’occitan : a pè tancat.

Que dalle Que d’ala : res, en resumit. De fach, n’i a pas grand cause a manjar dins l’ala de galina...

Racaille Racalha. Ven de racar.

Raquer : pagar. Ven tanben de racar !

 

Extrach del libre de Florian Vernet,
Que dalle ! Quand l’argot parle occitan, IEO Edicions, 2007.

Lire la page en français
Portfòlio de l'article