RESSONS DE L’IEO E D’ENDACÒM MAI FEBRIÈR n° 6

Lo mot del president

M’auriá agradat de començar aqueste mot per una bona novèla mas l’actualitat m’obliga a o far amb una trista, la despartida, dimenge 25 de genièr, a unes 89 ans, de Maria Roanet. Se l’escritura en francés li valguèt una cèrta celebritat e una reconeissença mediaticas, cal pas desbrembar que, primièr, s’interessèt prigondament a la cultura occitana, publiquèt en occitan Dins de patetas rojas a las edicions de l’IEO (1975, reeditat per Letras d’òc en 2012) e se faguèt conéisser per una produccion discografica pro importanta entre 1973 e 1982, entre d’autras amb de cançons per la mainada (Als enfants d’Occitania, 1979). Partejant sa vida amb Ives Roqueta, consacrèt sa vida a la defensa e l’illustracion de l’occitan e de sa cultura. Sa despartida daissa un grand void ; son òbra, ela, demorarà.
Ara que sòrt aqueste novèl numèro dels nòstres Ressons ven de s’acabar l’eveniment màger qu’es la Dictada, bèl exemple d’animacion panoccitana en favor de la nòstra lenga.
Es d’esperar, qu’al delà del plaser dels participants e de la jòia del promotors per lo succès obtengut, la lenga siá estada renduda visibla en defòra dels nòstres cercles mai o mens redusits. Nòstre combat, a l’IEO, es la subrevida d’una lenga mai que millenària sus lo territòri que la vegèt nàisser e se desvolopar e ont la volèm pas veire desaparéisser. Aquò passa per sa socializacion ­ o, puslèu, malurosament, sa resocializacion ­ e sa revernacularizacion, valent a dire sa revitalizacion coma lenga d’usatge per totes los mejans possibles. Segur que nos cal de politicas lingüisticas dignas d’aquel nom e, amb los pauques mejans qu’avèm, ensajam d’i trabalhar, en associacion amb los autres actors de la defensa de l’occitan e, tanben, de las autras lengas. Mas, se nos cal ben èsser presents sus aquel terren, tot s’i farà pas e, primièr, se volèm salvar la lenga, nòstra primièra responsabilitat es de la parlar e de la transmetre per totes los biaisses possibles, comprés lo mai important, la familha. Ne va d’una coeréncia individuala e collectiva. Solide que disi pas ren de nòu mas cresi qu’o cal repetir tostemps e afortir de longa e, coma se ditz tan sovent, una lenga se pèrd quand los que la sabon parlar la parlan pas mai e la transmeton pas. Pensem­i e mostrem­nos a la nautor de las nòstras exigéncias. Aquesta question, la de la socializacion e de la transmission la volguèri al còr de l’accion de l’IEO e, dins lo burèu, que i aja volgut consacrar una vicepresidéncia es pas simplament anecdotic, ni mai mèrament simbolic. De cap de biais.

L’accion cap als joves

Evidentament, dins tot aquò, i cap la fondamentala question de la transmission cap als joves e entre los joves que, sens aquò, i aurà pas ren. A aquel prepaus, la tras qu’interessanta e importanta experiéncia de l’IEO de Gard, qu’Estèla Mazodier rapòrta dins aqueste numèro, es una mòstra clara de çò que se pòt far. Cal pas que siá solament un cas isolat mas, al contrari, cal que se generalize dins las seccions que n’an la possibilitat e la volontat e, encara mai, seriá vertadièrament necite que l’IEO tot portès l’idèa per ne far un dels sos aisses estructurants fòrts. Poiriam discutir longtemps mas, per far cort, dins la nòstra societat que l’occitan i es gaireben totalament absent (çò qu’es una rompedura sens precedent dempuèi mai d’un millenari), cal donar lo mai d’escasenças a totes, bèl primièr als joves, de l’ausir e de lo poder far servir. Las generacions passadas, fins ara, mai o mens, eretèron la lenga sens se n’avisar e, dins las doas o tres generacions precedentas, la recuperacion e la reapropriacion se podián far d’un biais pro “natural”, almens pro simple, en tot reactivant unes remembres, per exemple. Ara, per malastre, es pas mai lo cas e qui ditz que, en mai, per qualqu’un qu’a pas jamai ausit la lenga dins son entorn, anar cap a ela (disi pas, i tornar), pòt èsser un objectiu ?

L’AG de Juèsa (8­9­10 de mai de 2026)

Un moment clau de reservar

Sus aquel sicut es de senhalar e felicitar lo programa de sensibilizacion a l’occitan que se met en plaça dins una part de Vivarés, après decennis d’abséncia totala de l’occitan dins las escòlas. L’Amassada generala de l’IEO, que se debanarà a Juèsa (Joyeuse, en français), los 8, 9 e 10 de mai venents, consacrarà una part de son temps a lo presentar al public (nombrós, es d’esperar) que ja serà present la vesprada del divendres 8 de mai.

Aquesta AG serà un moment important que vos cal reservar tre ara. Prepausarà un programa ric, virat cap a la coneissença del país (presentacion de las accions per l’occitan, seria de petitas conferéncias de descobèrta, presentacion de libres, visitas...), mas tanben donarà visibilitat a la lenga amb conferéncia de premsa, inauguracion oficiala, espectacles, fòrum del libre occitan..., en mai de l’incontornable e necessari trabalh mai “administratiu” de tota AG.

Nos i prepausam d’i aviar tanben una soscadissa a l’encòp sus l’IEO, “L’IEO, 80 ans, e après ?” ­ question que nos cal pausar de tant que las condicions e la situacion es pas la meteissa ara qu’en 1945 ­ e sus l’accion panoccitana qu’i esperam poder comptar amb representants de la Val d’Aran e de las Valadas, benlèu de La Gàrdia... Es important qu’i siam nombroses. Es important per totes nosautres, per los qu’organizan, per la seccion que nos aculhís a Juèsa amb estrambòrd, conscienta de l’importància del moment, per la vida de l’IEO, en general. Seriá un signe fòrt de l’interès que totas las sòcias e totes los sòcis pòrtan a la nòstra associacion e tanben, a travèrs ela, a la nòstra lenga.

Tre ara, un còp reservadas las datas dins vòstra agenda, demandi a totas las seccions qu’o vòlgan de se senhalar al secretariat (secretariat@ieo­oc.org) e la coordinacion de l’IEO (coordinacion@ieo­oc.org) per nos informar de lor interès d’èsser presentas, a un moment o un autre, per presentar lors publicacions o simplament lors activitats. D’efièit, lo temps de l’AG de Juèsa comptarem amb un “espaci librariá” o “fòrum del libre”, dins una sala bèla ont las seccions e associacions aderentas poiràn téner un taulièr. Cresi qu’es important que i aja monde e que l’AG venga un lòc d’escambis e d’interconeissenças dels occitans de pertot e que torne grelhar, ansin, l’esperit de l’IEO.

Crida a candidaturas per lo Conselh d’Administracion de l’IEO

Un autre punt que ja ne parlèri lo mes passat : l’AG serà lo parat d’elegir dos membres nòus del Conselh d’administracion, en rason de la vacança deguda a doas demissions. Esperam las vòstras candidaturas dins las condicions ja explicadas e que trobaretz tanben dins las paginas seguentas (candidaturas de declarar abans lo 15 d’abril de 2026 a:secretariat@ieo­oc.org). Comptam sus vosautres.

Reforçar e desvolopar lo malhum : una escomesa per l’IEO

Demest l’actualitat de l’IEO, se tendrà lo 2 de febrièr una novèla session de la Conferéncia de las Seccions departamentalas (CSD), moment important d’escambis. Encara un còp, mercegi Estèla Mazodier e Laurenç Boithias per s’encargar de la coordinacion e de l’organizacion d’aqueles rescontres que, cada vetz, s’i debat d’una tematica susceptibla de federar totas las seccions. Aqueste còp, se tractarà de las relacions amb los artistas.
Per ma part, rescontrarai los responsables de las seccions departamentalas al cors de divèrses acamps escampilhats pendent lo mes de febrièr ­ e al delà, se cal ­, après aver rescontrat los presidents de seccions regionalas lo 27 de genièr. S’agís de se conéisser milhor mas tanben d’ensajar d’engimbrar unas accions comunas. Voldriái encoratjar totas las presidentas e totes los presidents de seccions departamentalas de respondre a las sollicitacions de rescontres que, amb mens de la mitat de las seccions que respondon, es pas ges de bon far per avançar totes ensemble. E seriá domatge d’o far pas que, coma seccions de l’IEO, participam totes al meteis projècte. E es domatge, del meteis biais, que totas las seccions ajan pas respondut a la consultacion que lancèrem en agost passat...

Pasmens, l’enjòc es màger e, apondriái, los enjòcs son nombroses.

Entre eles, lo burèu de l’IEO a ben pres en compte la question de la cotizacion, subretot de la reparticion de la cotizacion entre los diferents “nivèls” de l’IEO. La question es fòrça complèxa e sas implicacions nombrosas, e se pòt pas redusir a una simpla oposicion entre los nivèls que forman nòstra Federacion. Cal ben aver a l’esperit, per exemple, que totas las regions e totes los departaments an pas la meteissa estructuracion al dintre de l’IEO, en particular ­ mas pas solament ­ per çò qu’es de l’existéncia o non de cercles occitans afiliats, es a dire cercles que son de seccions localas de l’IEO. D’autra part, l’IEO dit “federal” correspond pas a cap de nivèl administratiu que pòsca èsser son interlocutor e lo pòsca subvencionar : depend totalament de las cotizacions que paga cada sòci. Es una donada que cal pas pèrdre de vista dins la volontat de respondre, tanben, a la demanda legitima de las seccions.

En mai de l’obrador sus la reparticion de las cotizacions que tornam dubrir, n’i a un autre que voldriái metre al davant : lo de l’aumentacion del nombre dels aderents a l’IEO.

Mai l’IEO aurà de sòcis, mai serà potent e mai defendrà la lenga e la cultura occitanas. Per ieu, i a aquí una reflexion de fons a menar en tot s’apiejar sus las experiéncias de las seccions. E, d’un agait rapid, sembla ben que la preséncia de cercles occitans locals federats (afiliats) permeta un clar desvolopament del nombre d’aderents de las seccions departamentalas. Vesèm ben, alara, que ambdoas questions son estreitament ligadas : un mai grand nombre d’aderents (d’un biais significatiu, solide) permetriá d’entreveire una milhora reparticion de las cotizacions al benefici de totes.
E l’actualitat me permet de clavar aqueste mot en demorant dins lo tèma que veni de desvolopar. D’efièit, me plai d’anonciar qu’una novèla seccion departamentala de l’IEO es a mand d’espelir : la de Losera, tant val dire de Gavaudan. Es per ieu un gaug e un bon signe que voldriái que se transmetès a tot lo nòstre IEO e que ne poguès aprofeitar per entrar dins una fasa de desvolopament. Cal encara que lo CA valide aquela creacion mas, tre ara, me regaudissi de veire espelir, Zo mai !, seccion de Losera de l’IEO, e espèri que ne poirem rescontrar los sòcis e los responsables a l’AG de Juèsa que m’agradariá que s’i venguèsson presentar. L’escasença s’o merita.

Patrici Pojada