Donostia : Protocòl per la garantida dels drechs lingüistics (occitan)
Aqueste protocòl es fixat lo 17 de decembre de 2016 a Donostia (Bascoat), capitala europenca de la cultura, 185 mesuras per garantir los dreits lingüistics en Euròpa.
Aprèp una introduccion de cap al protocòl, vos balham aicí lo preambul del tèxte, que se pòt cargar aicí-aprèp.
Aquí pre-signat pel President de l’IEO, Pèire Brechet, al nom de la federacion, per la lenga occitana. Serà oficialament signat lo 17 de decembre pel Vici-president de l’IEO, Alèxis Quentin.
Qu’es lo Protocòl per la Garantida dels Drechs Lingüistics ?
Lo Protocòl es un document per l’egalitat de las lengas que assurega lo desvolopament de las lengas en situacion desfavorable. faguèt amb los contribucions dels actors socials e amb los conselhs d’una Commission Scientifica. Lista los disposicions indispensables per la garantida dels drechs lingüistics de tots los ciutadans. Las conclusions seràn presentadas lo 17 de decembre de 2016 a Donostia-San Sebastian, capitala Europèa de la Cultura.
Objectius.
La creacion, per un processús participatiu, d’un esplech eficaç per assuregar l’egalitat de las lengas e desvolopar las lengas en situacion desfavorabla e convertir Donostia-San Sebatian coma vila de referència a aquel prepaus.
Una Referència : la Declaracion de Barcelona.
La Declaracion Universela dels Drechs lingüistics de 1996 foguèt lo resultat d’una contribucion de la societat civila per la defensa dels drechs lingüistics. Vint ans passats, vòlonfar un pas suplementari a Donostia.
Leadership dels actors socials.
Los actors son la clau del processús. Amb aqueste pròjècte, desiram donar lo poder als actors socials per crear una importanta pacha sociala, que los diferents organismes poiràn puèi s’apropriar.
Processús d’élaboracion del processús
Los actors socials e tota persona interessada per lo sector de las lengas an prepausat de las disposicions precisas a integrar al Protocòl, pendent lo primièr semèstre de 2016. Tre que la Comission Scientifica a classada aqueles disposicions, lo Comitat Organisator las presentan als actors socials per ratificacion. A la fin del processús, lo Protocòl serà presentat a Donostia-San Sebastian, lo 17 de decembre de 2016 a 11h30 al Palais Kursaal.
Promotors.
La Fondacion Donostia / San Sebastian 2016 Capitala europèa de la Cultura e Kontseilua, Conselh dels Organismes Socials de la Lenga Basca.
PREAMBUL
« Tota persona se pòt prevaler de tots los drechs e de totas las libertats enonciadas dins la presenta Declaracion, sens paguna distinccion, notadament de raça, color, sèxe, lenga, religion, opinion politica o autra, origina nacionala o sociala, fortuna, naissença o tota autra situacion ».
Declaracion universala dels drechs umans, article 2
Los drechs linguistics deven segurament èsser incluïts demest los drechs umans fondamentals. Las lengas serven a comunicar, mes la situacion de las lengas se pot pas limitar a la sola dimension de comunicacion, per çò que les lengas se pòdon pas desseparar de las culturas. Quand lo ligam entre las lengas e las culturas es denegat, la dignitat dels locutors e dels ciutadans es escarnida. Alavetz, sosténer la diversitat linguistica fa part de la defensa dels drechs de cadun. Per aquesta rason, aquel document vòl tanben obrir un camin que posca contribuir al ben-èsser social e la coexistence pacifica, perque obrar per un tractament democratic de las comunitats linguisticas es un biais d’assegurar que los drechs umans sián respectats.
Totas las lengas son l’expression d’una identitat collectiva e son un biais singular de percebre e de descriure la realitat, e deven alavetz poder profitar de las condicions requesidas per lor desvolopament dins totas lors foncions. Totas las lengas son collectivament bastidas e son disponiblas dins una comunitat per un usatge individual coma esplech de coësion, d’identificacion, de comunicacion e d’expression creativa. Per aquesta rason, los signataris d’aquel document pensan e afirman que totas las comunitats linguisticas an lo drech d’organizar e de gerir lors ressorças pròprias per assegurar l’usatge de lor lenga dins totas sas funcions al dintre de la societat, e son tanben en drech d’aver a lor disposicion tots los mejans necessaris per assegurar la transmission e la continuitat de lor lenga.
Un dels trachs caracteristics d’Europa es totjorn estat sa diversitat de lengas. I a pas un sol estat europeu monolinguistic, e los moviments de las personas fan créisser aquela diversitat.
Mas la faiçon de tractar la diversitat linguistica en Europa varia fòrça d’un endrech a un autre, e aquò es un punt problematic, perqué si los drechs linguistics fan part dels drechs fondamentals e qu’una Europa mai justa se fondamenta sus l’egalitat, un dels pilars de sa fondacion deu èsser la tractament democratic de la diversitat.
Las diferéncias existentas dins los biais de tractar aquela diversitat s’espandís entre, d’un latz, la volontat d’establir e de manténer la reconeissença e lo sosten de las comunitats en situacion de minoritat e, de l’autre, la denegacion de la quita existéncia de talas comunitats, amb totas las situacions intermediàrias. Entre quelas doas situacions extrèmas, existís en Europa una granda varietat de politicas fòrça desparièras de tractament de la diversitat linguistica.
Malgrat aquelas diferéncias de politicas, i a un grand nombre de similituds entre los grops de ciutadans que trabalhan en tot luòc en favor de la recuperacion de las lengas de las minoritats. Al delà de las diferéncias de situacions d’aquelas lengas, los melhors resultats son estats obtenguts per l’implicacion de la societat civila e las associacions enrasigadas sul terrenh. La societat civila a obert la viá al desvolopament de projèctes per formar de locutors novèls de lengas menaçadas. La societat civila a obèrt la viá al desvolopament de projèctes per crear d’espacis novèls pels locutors d’aquelas lengas. La societat civila a obèrt la viá al desvolopament d’esplechs novèls que renden possible de viure al dintre de minoritats linguisticas. E, de segur, dempuèi dezenats d’annadas, es estat tanben la societat civila qu’a exigit lo drech de viure amb aquelas lengas. Per faire cort, la societat civila a obrat de longa per una democracia vertadièra, e aquò dona legitimitat a la societat civila per decidir tanben de las etapas necessària per l’avenidor.
